El celler-mansió de Bach va començar a contruir-se el 1918. L'obra es va dur a terme sota la direcció de l'arquitecte Josep Maria Sala, qui va recórrer les principals zones de producció vinícola d'Itàlia i França abans d'iniciar la construcció per buscar models d'inspiració.

Al final, va optar per un eclecticisme que conjuminava les proporcions i el ritme renaixentista de la Toscana amb un aire mediterrani purament espanyol, més blanc i assolellat. Els contrastos es poden apreciar en tot l'edifici. La simetria gairebé perfecta de la part central de la façana queda trencada en els extrems: sota els arcs d'inspiració italiana apareixen finestrals de signe espanyol, el pati interior incorpora records d'Andalusia que queden difuminats entre el classicisme de les columnes i la volta vidrada que el cobreix, i les dependències interiors combinen una elegància aristocràtica amb la colorista ceràmica mediterrània.

D'aquesta forma, l'ambiciosa i innovadora concepció dels Bach queda reflectida en l'aspecte actual de la finca, amb el seu magnífic palauet central, l'àmplia esplanada d'entrada, el serè pati interior i els luxosos salons de la mansió.

Després de l'adquisició de Bach pel Grup Codorníu, es van realitzar diverses ampliacions i remodelacions que van donar la seva forma actual al celler. El 1988, l'arquitecte Domingo Triay va projectar una nova sala d'embotellat i expedició, i el 2001 es construí una sala de barriques. Els canvis han respectat en tot moment les línies mestres de la construcció original.

El celler en imatges